Mas Torrencito

…i us explicaré com va sorgir la idea de Mas Torrencito, una aventura plena de girs inesperats que al final es va convertir en quelcom veritablement bonic.

Vivía a Salamanca, on era professor a la universitat de disseny gràfic. I encara que no us ho creieu, hi va haver una època en què anava pentinat, amb camisa llisa, corbata, pantalons de pinces i mocassins castellans… DE VERITAT!!! Tot va canviar quan vaig conèixer una alumna d’un màster que impartia. Ella era francesa i, com que l’amor no coneix fronteres, ho vaig deixar tot i vaig prendre un any sabàtic per anar-me’n a viure a Niça. Vam muntar un xiringuito a prop de Canes, i ens va anar de meravella. Tan bé ens va anar, que vam decidir que podíem muntar quelcom similar en un altre lloc.

I aquí comença la nostra travessia. Vam decidir buscar un lloc adequat i, mare meva! Vam trobar un palauet a Cehegín, Múrcia. Hi vam anar diverses vegades i, després de moltes anades i vingudes, el vam comprar. Però a la setmana o dues, el vam vendre. Perquè, a veure, qui en el seu sa judici vindrà aquí diàriament i des d’on? Sense mencionar la inversió que requeria… I, per si fos poc, aquell estiu estàvem a més de 50 graus al sol. MAMMA MIA! Així que vam tornar a Niça amb la cua entre les cames.

En la nostra cerca interminable, ja que l’anterior no havia sortit bé, vam pensar… només hi havia dues grans ciutats a Espanya, Madrid i Barcelona… Ho teníem clar!… Després, com a molt a 100 quilòmetres d’una d’elles… PERFECTE… Deducció: Madrid a 100 km estan les Castelles… o sigui… que NO,… freds, calors, sec,… i és d’on veníem i per això ens vam anar, així que ja només quedava Catalunya… I com que la meva ex era de Niça… doncs tirem cap a Girona, més a prop… busquem alguna cosa que estigués a prop de la COSTA BRAVA, un clima generós, i envoltat de naturalesa i…. Sant Google ens va mostrar una propietat en un altre lloc. Ai, Déu meu! Ens vam enamorar d’ella… Quin error! Quin tremendo error! No sabíem on ens estàvem ficant. Llums a 125 W, un sol bany, rates de la mida de conills, i l’exterior… millor ni parlar-ne. Va ser un desastre total. I així, sense adonar-nos, ja portem més de 17 anys aquí, preguntant-nos en quin moment vam pensar que això era una bona idea.

Aquí he patit el que no està escrit amb les obres de la casa i, com no, amb la relació de parella. M’he convertit en un SUPER ESCLAU. Això va pels valents que vulguin entrar en aquest món: no és tan bonic com sembla. Porto aquí un munt de temps i seguim amb obres i inversions. És un no parar.

Mirant enrere, veig amb bons ulls que hem fet bons amics i hem format una gran família canina que molts de vosaltres heu conegut i que ens ha acompanyat en els bons i mals moments. Qui no es recorda de Don Markos, el meu supercoix, o de Doña Manuela, la reina de la casa, o de Max «el gorrilla» de Mas Torrencito? I, per descomptat, Macarena, Mató, Matías, Marcelino, Martina (la gata intrèpida), i el Sr. Mastí, el pacificador, que ens va ser arrabassat injustament per una malaltia a la tendra edat de 5 anys… I ara gaudint de Masto, Maky, Mastitwo i Mamas.

Paraules especials per a la meva estimada Mireia, que em suporta, em dona ànims i força per continuar amb aquest projecte de vida. Sense ella, aquesta tasca seria molt més difícil de portar.

I després esteu VOSALTRES, estimats clients. Això és com el Pantone, hi ha de tots els colors. Però hem aconseguit crear un petit paradís caní. I per què caní? Molt senzill, perquè són millors, més fidels i agraïts que les persones. Aquesta caseta es deia Mas Torrent, però resulta que hi ha un Relax Chateau al costat de Pals que es diu Mas de Torrent. Cinc estrelles, gran luxe, dues estrelles Michelin al restaurant, una passada. És clar, teníem clients llestets que pensaven que pel nostre preu podien anar allà. I es presentaven exigint la seva reserva… Quin embolic! Així que, per evitar més embolics, vaig tancar la casa, vam anul·lar totes les reserves, vam tancar la web, i vam començar de zero amb aquest preciós projecte que és avui Mas Torrencito, la primera casa per a mascotes que accepta persones.

I quin canvi, de veritat. Sou uns amors, tot i que, com en qualsevol jardí, sempre surt algun card bòrnic que ho espatlla tot. Anècdotes en tenim centenars, per no dir milers, però ens quedem amb el millor: que ets TU, estimat client.